I ja compto 10 hiverns fent predicció d’allaus, en als quals també m’he implicat com a formadora en cursos de Seguretat en Terreny d’Allaus en el marc de l’ACNA al Pirineu així com en un parell d’hiverns australs a Xile. Durant aquests anys també he fet diverses escapades a Canadà per aprendre i certificar-me en el programa per a professionals de les allaus de major reconeixement internacional.

I sempre em pregunten, a l’estiu què fas? Com a guia de mitja muntanya condueixo persones i grups en activitats de senderisme interpretatiu i tresc, vetllo per la seguretat i a la vegada intento transmetre tot el meu coneixement per generar valors de consciència, respecte i conservació per i vers la natura i les muntanyes.

Recentment, he tornat a la investigació científica com a tècnica de camp en un projecte de vulnerabilitat climàtica dels boscos de muntanya del CREAF. Una oportunitat que no he deixat escapar ja que el coneixement és bàsic per entendre i actuar amb criteri en un escenari de canvi climàtic irreversible a escala global.

Si el terme “esperit” es refereix a l’ànim, principi o impuls sobre el qual obrem i “nòmada” al sistema de vida de desplaçar-se periòdicament o constantment d’un lloc a un altre, crec que la meva biografia correspon de ple a l’esperit nòmoda que reivindica Nòmada Pirineu Republik, o altrament dit “cul inquiet” com em veuen i em diuen moltes persones que em coneixen ;-D

I malgrat haver recorregut el Pirineu de punta a punta, afortunadament encara queden infinits racons per conèixer i descobrir. I quan ja s’han visitat totes les valls i pujat totes les munanyes, segur que sempre hi ha noves maneres de passar colls, enllaçar carenes i guanyar cims. 

Visca l’esperit nòmada!